Bueno, ja ha passat... ha sigut més dur del que pensava, però ja ha passat. Neovaticano torna a ser la València de sempre. Bravo!

Sé que la majoría de frikihippies que queden vivint clandestinament en la ciutat buscaren durant eixos dies refugi en ciutats properes, la platja o sota algún pont de la rodalia. Jo pensava que al viure en el sector Sud de la ciutat estaria segur (sempre he mantés que Rita Barberà no sap que existeix esta zona de la ciutat), així que em vaig confiar. Els "Tipos de Negre" no podien pensar que el meu barri podia presentar cap mena de resistencia a la invasió... Fixeu-se si era així que la meua era l'única banderola del "Jo No T'Espere"!!! Em vaig confiar, ho reconec.



Vingué el cap de setmana ambl soroll d'helicopters. Vaig asomar-me al balcó... policia per tot arreu, gent demanant identificació en cada creuament de carrers, tot vallat, un parell d'inocents ciutadans de 3era edat éssent apallissats per la policia que lis demanaven per qué no duien res Blanc/groc... eh... vaig comensar a suar i vaig desenganxar del balcó sense fer soroll el meu "Jo No T'Espere". Fet això vaig baixar les persianes i simular que no hi havia ningú a casa... ok, nevera plena, conexió a internet operativa... podria sobreviure.

Tot anava bé fins a que la meua benvolguda parella em demanà amb els ullets que només ella sap posar que si per favor la apropava a una tenda. .. i com me la conec, vaig sospirar i resignar-me a dir que sí. La tenda estava en la mateixa ZONA O!!!! Vamos, just en terreny Neovaticano. Joder joder joder! Una odisea... vaig durla fins on vaig poder i la vaig vestir de groc i blanc. "Mira, si te pregunten, sigues que te dius Sor Nikolova i que vas en peregrinació per a salvar a uns gosets o quelcom així" i vaig deixar que s'adentrara al terreny restringit mentre jo feia guardia i esquivava les patrulles de groquiblancs... grups de 50 a 200! Es que te pillaven en un carreró sol i podien acabar amb tu només a oracions!

Lo bò de haver sigut un paria tota la teua vida es que he aprés a passar desapercebut i a esquivar a la gent... jejeje. Vaig conseguir no tindré cap farola/escaparate/balcó/peregrí/motxilla/xicle groquiblanc a menys de 20 metres de mi, i finalment ella tornà i poguerem eixir anar-se'n.

Éxit!

De fet, la única vegada en tot el cap de setmana que algo groquiblanc (una motxilla "del peregrino") va entrar en el meu "espai vital" va acabar amb crits, 4 persones xopades, 1 botella de Jack Daniels trencada (que dolor), dispersió d'un grup de xarreta, 6 copes per terra i el seu contingut repartit per la taula i faena extra per a netejar.

En fi, ara ja es tracta de tornar a la normalitat poc a poc...